virus limfotròpic T

La transmissió de HTLV -1 passa a través de tres vies : sexual , de mare a infant i per transfusió de sang. La transmissió de mare a fill i per via sexual explica el risc intrafamiliar d’infecció per HTLV -1 36 .

1) TRANSMISSIÓ MARE – FILL

La transmissió mare – fill de HTLV -1 passa principalment a través de la lactància materna atès que la infecció intrauterina i la perinatal han estat reconegudes com esdeveniments infreqüents.

Les taxes reportades de transmissió d’ HTLV -1 a través de lactància materna fluctuen entre 5,7 i 37,5% , depenent de factors com l’edat materna , la durada de la lactància i la càrrega proviral. Algunes dades suggereixen que la transmissió mare- fill pot també relacionar-se amb la malaltia associada a HTLV -1 de la mare.

En regions hiperendèmiques del Japó , la suspensió de la lactància materna ha disminuït significativament la taxa d’infecció en fills de mares portadores de HTLV -1 , demostrant l’efectivitat d’aquesta mesura en la prevenció de la transmissió intrafamiliar de HTLV -1.

En un estudi pilot que va avaluar el desenvolupament neurològic de fills de mares seropositives per HTLV -1 , no es va trobar diferències significatives entre 10 fills seropositius per HTLV -1 i 38 fills seronegatius amb una edat mitjana de 45 mesos.

2) TRANSMISSIÓ PER TRANSFUSIONS SANGUÍNIES

El risc de transmissió de HTLV -1 a través de sang contaminada s’ha estimat entre 50 i 60%. El risc disminueix quan la sang es manté emmagatzemada més d’una setmana.

No s’ha descrit la transmissió del virus a través de la transfusió de components acel · lulars . Des de l’any 1999, el cribratge de la infecció per HTLV -1 en donants s’ha convertit en part dels procediments de rutina en tots els bancs de sang. La transmissió a través d’agulles contaminades és poc efectiva en el cas de HTLV -1.

3) TRANSMISSIÓ SEXUAL

La infecció per HTLV -1 pot ser considerada com una malaltia de transmissió sexual (MTS ).

El virus ha estat aïllat en el semen i secrecions cervicals de persones infectades i la infecció és més freqüent en grups de risc per ETS. L’ús regular del preservatiu disminueix significativament la taxa de transmissió sexual del HTLV – 1.

 L’HTLV-I infecta aproximadament a 20 milions de persones a tot el món. És endèmic en diverses regions, particularment en països d’Àsia, Àfrica, Carib, Amèrica del Sud i en algunes àrees dels Estats Units. A Sud-amèrica entre l’1 a 3% de la població està infectada. A Xile la infecció té una seroprevalença de 0,73% en donants de sang i 1,0 al 6,5% en població aborigen.

L’HTLV – I es dissemina per tres vies principals : per transmissió de mare a fill , per contacte sexual i per contacte de sang .

En la major part dels països on la endemisitat  és alta , la transmissió de la infecció de mare a fill sembla ser el mitjà de disseminació més prevalent i passa per via perinatal o a través de la lactància . Quan el virus es transmet a companys sexuals , sol passar de l’home a la dona en lloc de viceversa . Als països occidentals industrialitzats el Virus linfotrópic de cèl · lules T humanes és sobretot una infecció de drogaddictes .

vídeo il·lustratiu de la forma d´infecció del virus

L´HTLV-I i II és un retrovirus, el material genètic del qual està costituït per 2 molècules idèntiques de RNA de cadena simple i polaritat positiva. Una d´aquestes cadenes és transcrita a DNA per la transcriptasa inversa. Aquest DNA complementari s´integra, en forma de provirus en el genoma de la cèl·lula hoste (limfòcits T). L´HTLV-I té com a diana principal els limfòcits T CD4+ (helper), mentre que l´HTLV-II per la distinta composició de les seues proteïnes de l´embolcall, presenta un tropisme preferent pels limfòcits T CD8+ (citotòxics), encara que ambdues semblen presentar el mateix receptor GLUT-1, implicat en el transport intracel·lular de la glucosa.

Quan una cèl·lula ha sigut infectada pel HTLV tipus I i II, el virus pot persistir silenciós integrat en el DNA cel·lular en forma de provirus, o bé, començar a replicar-se.

En el cas del HTLV I i II, sembla que el principal mecanisme d´expansió de la infecció és a partir de la mitosi de les cèl·lules que infecta, produint-se una expansió clonal emprant els enzims cel·lulars (DNA polimerases amb capacitat de correcciód´errors). Això implicaria tant la mínima o nula fase extracel·lular d´aquestos retrovirus com la escassa variabilitat genètica, al no emplear la transcriptasa inversa a la seua fase d´expansió en l´individu infectat.

No obstant, estudis recents han suggerit que no s´han trobat oncogens en el genoma del HTLV-I, però s´ha observat un increment en l´expressió de receptors d´interleucina 2 (IL-2) a la superfície dels limfòcits infectats, això afavoriria la proliferació d´aquestes cèl·lules per un mecanisme autocrí. La proliferació podria no ser eliminada per la resposta inmunitària de tipus cel·lular per l´existència de mutacions en la proteïna Tax en els limfòcits infectats i/o per l´existència a l´hoste de determinats haplotipus que no expressaren la proteïna Tax de forma adequada per a ser reconeguda pels limfòcits citotòxics.

En estudis in vivo s´ha demostrat que el virus inmortalitza i transforma els limfòcits que infecta, adoptant aquestos una morfologia característica amb nuclis molt grans i multilobulats, anomenada nuclis en flor.

Aquest tipus d´alteració en la morfologia dels limfòcits T circulants és característica en  pacients amb leucèmia/limfoma de cèl·lules T de l´adult.

Història del virus

En l’any 1980, es va aïllar el primer dels retrovirus humans en un pacient de micosi fungoide. Se li va anomenar virus limfotròpic de cèl·lules T pel seu tropisme pels limfòcits T. Aquest descobriment constituïa la culminació d’una investigació iniciada mols anys abans, estimulada per l’aïllament de retrovirus d’alguns animals amb leucèmies o limfomes.

En 1981 es va establir el seu paper etiològic en una hemopatia maligna anomenada, leucèmia o linfoma de cèl·lules T.

Quatre anys més tard es va associar amb el desenvolupament d´una mielopatia subaguda freqüent al Carib (TSP) o mielopatia associada al HTLV-I.

En 1982 es va aïllar altre virus distint en un pacient amb tricoleucèmia, al qual se li va anomenar HTLV-II per  a distingir-lo del HTLV-I.

No obstant això, l’interés pels HTLV-I i II va disminuir quan en 1981 es descrigueren els primers casos de sida, i quan es va confirmar que altre retrovirus, HTLV-III, era l’agent causal.

Estructura

El Virus linfotròpic de les cèl·lules T humanes tipus 1 o HTLV-I es tracta d’un retrovirus amb RNA de cadena simple y polaritat positiva. Un retrovirus és un virus amb un material genètic format per RNA i amb la particularitat que produeixen el seu propi DNA a partir d’aquest RNA mitjançant un enzim específic anomenat transcriptasa inversa o retrotranscriptasa. Per a ser mes exactes, el RNA del HTLV-I esta compost per dos molècules de cadena simple de al voltant 10kb de longitud unides a la nucleoproteína p15.

Podem distingir els tres gens estructurals típics dels retrovirus, gag, pol i env que codificaran les proteïnes virals de la envoltura, càpsida i polimerases. A més a més i com a particularitat el HTLV-I presenta una regió denominada X que codifica proteïnes reguladores de la replicació vírica (de tot el relacionat amb la genètica del HTLV-I en parlarem amb més detall en les properes publicacions).

El virió (partícula vírica madura que representa la fase extracel·lular i infecciosa d’un virus.) del HTLV-I és una partícula esfèrica de 80 a 110nm de diàmetre aproximadament. Està format per un embolcall lipídic adquirit durant la brotació a partir de la membrana cel·lular de l’hoste formada per lípids i proteïnes d’origen cel·lular com  les molècules del complex major de histocompatibilitat. Pel que fa al component proteic d’origen viral de l’embolcall trobem les glicoproteïnes gp46 externa i la gp21 de transmembrana formant un complex.

Per dins de l’embolcall lipídic es troba la càpsida externa, un poliedre de 60 cares triangulars, constituïda per la proteïna p19 i que permet l’ancoratge de la càpsida a la part interna de la membrana plasmàtica.

Aquesta càpsida conté al core, nucli intern viral o nucleocàpsida, que es troba format per una segona càpsida icosaèdrica de proteïna p24, amb propietats hidròfobes.

El core tanca el genoma juntament amb diversos enzims fonamentals per a completar el cicle viral. Entre elles estan la transcriptasa reversa la funció de la qual és generar un DNA complementari i desintegrar la cadena de RNA; la integrasa que  permet la unió covalent del virus al DNA de l’hoste i la proteasa amb funció proteolítica, necessària per a fragmentar les proteïnes producte dels gens.

En la següent imatge podeu veure l’estructura de l’esmentat HTLV-I:

Hola som Jessica Tortosa i Omar Tomàs, alumnes de 3er de biologia de la Universitat de València. Aquest és un blog divulgatiu en el qual anem a tractar de recopilar la màxima informació possible sobre el virus limfotròpic de les cèl·lules T humanes (HTLV). El virus es subdivideix en tres classes: HTLV-I, HTLV-II i HTLV-III. En el nostre blog parlarem de manera mes notòria del HTLV-I, ja que de la classe HTLV-II hi ha menys informació i del HTLV-III es tracta del virus de la Sida i ja hi ha un blog corresponent.

Esperem que vos parega interessant.